El reflex amb dades dels 28 anys de la línia
Per entendre la importància i alhora fer una crítica constructiva de l’evolució del valencià durant aquests quasi trenta anys des de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament del valencià cal veure i entendre les dades estadístiques que diversos estudis realitzats per la Conselleria d ‘Educació i l’Acadèmia Valenciana. Aquestes enquestes, elaborades des de l’any 1989, recullen les capacitats d’enteniment, escriptura, lectura i parla dels habitants de la Comunitat Valenciana fins a l’actualitat.
Així, la realització d’aquests gràfics permet valorar l’aportació de la línia al conjunt de la nostra societat.
Els gràfics mostren que durant la primera dècada (1983-1992) el valencià experimentà un creixement en les seues capacitats d’escriptura i lectura en un punt al conjunt total de la població. A la zona valencianoparlant augmenten les capacitats de parlar i escriure considerablement. La zona castellanoparlant no ha pogut ser avaluada per falta de dades estadístiques durant aquest període.
La segona dècada (1995-2005) continua presentant un lleuger augment al total de la població. Tot i que les dades percentuals del gràfic mostren un descens, s’ha de tenir en compte el creixement de la població al País Valencià. Encara que a l’any 1995 les capacitats per entendre el valencià representaven el 87,4% i l’any 2005 cau fins el 76%, la xifra real- tenint en compte el creixement de la població com ja hem dit abans- passa de 3,504,153 milions persones que afirmen parlar bé o prou bé el valencià a l’any 1995 a un total de 3,566,261 milions en l’any 2005. Nogensmenys, la capacitat de parla passa de 2,513,849 persones a 2,486,997 que afirmen parlar bé o prou bé el valencià.
El valencià troba un creixement tant a les zones valencianoparlants i castellanoparlants (en relació al creixement de la població) durant els 12 primers anys de la introducció de la LUEV. Per contra, tot i que el nombre d’alumnes en la línia haja incrementat durant aquests 30 anys, el valencià ha patit un greu retrocés en els últims 10 anys. Pensem, que són més les persones interessades en aprendre la llengua i que, gràcies, en part a la possibilitat d’estudiar en la línia en valencià, la nostra llengua ha patit un retrocés que podria haver-ne estat pitjor si s’hagués introduït el valencià a l’ensenyança.
Els entrebancs històrics que el valencià ha patit i segueix patint en relació a la submissió al castellà i les polítiques adoptades pel govern manifesten un descens notable del seu ús durant aquesta última dècada. Per tant, s’ha de valorar positivament la introducció de la llei d’ús i ensenyament del valencià, no ja buscant sols l’objectiu d’aconseguir que el major nombre de persones l’utilitzen sinó pel fet de permetre a aquells que l’estimen i fan ús d’ella la possibilitat de retrobar-se amb el que la llengua aporta, més enllà de paraules. La llengua és cultura i també identitat, doncs els valencians no serien els mateixos valencians sense ella.
Cal pensar que, en vistes de les polítiques actuals, caldria replantejar-se si la llei d’ús i ensenyament del valencià s’ha quedat estancada en el passat i deu avançar, sempre cap avant, cap a la possibilitat de imposar una major obligatorietat i fer complir a les Administracions, Mitjans de Comunicació i Centres d’Ensenyament el que dicta la llei que hui per hui manca de cap tipus de sanció. El que les dades mostren és que s’ha de fer un pas endavant si vulguem que la llengua valenciana continuï vivint per molt de temps, i així mateix, també fer-ho tots els valencians.
La línia en valencià 